Més i millor Europa, el xoc de poders polítics a la UE i el free-riding

La situació econòmica mundial està pressionant Europa, i més específicament els països de la moneda única Euro per tal de que facin un pas endavant en el procés d’integració europea. Les demandes del mercat, és a dir prestadors, inversors, creditors i demés implicats, volen (especialment) que el BCE tingui més poder de decisió y que la unió fiscal sigui constituïda com abans millor.

Certament, com podem veure a l’entrada “El riesgo de impago en Europa es un caos”, la demanda internacional sobre aquesta unió real a Europa ja fa molt temps que hauria d’haver estat instaurada.

Un dels principals problemes que ha patit la UE és el free-riding dels Estats comunitaris. Si països integrants d’una comunitat saben que poden aprofitar-se de la seguretat d’un ens supraestatal tant potent econòmicament, la presa de riscos financers augmenta considerablement. La única sortida possible per evitar el comportament suïcida d’aquests free-rider, els tristament anomenats PIGS (Portugal, Itàlia, Grècia i Espanya) al nord d’Europa, és reformar el sistema comunitari.

De totes maneres, val la pena destacar una cosa, alguns dels països nòrdics que tant recriminen als del sud han tingut una aportació a l’Unió Europea bastant reduïda, Estats com Itàlia i Espanya són dos dels membres que més han aportat econòmicament al creixement i finançament europeu. Sense ells Europa perd molt poder econòmic.

La sortida d’aquesta crisi europea, en gran part crisi política més que econòmica o fins i tot bancària passa per reformar l’actual sistema comunitari.  Un dels problemes d’aquest avenç europeu és l’equilibri de poders que sortirà d’aquest següent pas. La unió definitiva d’Europa provocarà una gran pèrdua de poder Estatal juntament amb un augment de poder de les institucions europees i el manteniment dels poders infraestatals. És a dir, les institucions de zones com els lands alemanys o les comunitats autònomes tenen més possibilitats de mantenir competències que els Estats que a dia d’avui els controlen (situació bastant curiosa). Aquest fet pot comportar un repartiment de poders que ara mateix costa d’imaginar.

En definitiva, la UE a dia d’avui no té una unió política, econòmica i fiscal prou avançada com per donar tranquil·litat als inversors. El problema és que els membres d’aquesta comunitat tenen por a perdre poder i això esta impedint dur a terme el pas que toca donar, la creació d’un Estat federal europeu, és a dir la veritable sortida d’aquesta crisi econòmica, financera, política, i en general, de credibilitat.